Fa unes setmanes comentàvem el recent acord pel finançament de l'Església i dèiem dues coses: la primera que de moment no ens posicionem fins a conèixer el text de l'acord, perquè sospitem, i algunes fonts ja ens ho han començat a confirmar, que hi ha lletra petita que poden modificar poc o molt els titulars que fins ara s'han publicat. També ens referíem a la discriminació que pateixen algunes diòcesis catalanes, concretament una de les més afectades és la de Barcelona, a l'hora del repartiment dels fons que provenen de la CEE (Conferència Episcopal Espanyola) i recentment, en el document lliurat als partits polítics amb motiu de les eleccions, demanem que sigui la Generalitat qui gestioni els recursos públics dedicats a les esglésies i també a les entitats amb finalitats socials.

Aquesta és una cara de la moneda, però l'altra cara és què fem a l'Església catalana per tal d'optimitzar els recursos. A aquestes alçades ja tothom haurà oblidat la resolució vinculant 170 del Concili Provincial de la Tarraconense que diu: "El Concili demana que es revisi la situació actual del Fons Comú de la Tarraconense per tal de potenciar-lo i d'aconseguir que assoleixi la capacitat de finançament de tots els organismes que depenen de la Conferència Episcopal Tarraconense, i que sigui un mitjà per a la comunicació de béns entre les vuit (ara deu) diòcesis de Catalunya". És una més de les resolucions, de les moltes, que han quedat arraconades i que la pràctica ens diu que s'ha optat per un camí invers al de la voluntat del Concili.

Fem aquesta reflexió pensant en el procés de separació de les diòcesis de Barcelona que està comportant la duplicitat de serveis i organismes, enlloc de establir les bases d'una gestió moderna i eficient dels recursos que ens diu que s'ha de fer una gestió de proximitat dels recursos que han de ser administrats de forma el més centralitzada possible.

En aquest butlletí hem fet esment a la tasca que fa Càritas i altres ONG's vinculades a l'Església, doncs be, aquest és un dels àmbits que caldria una administració conjunta per tal d'estalviar en estructura i optimitzar els sempre escassos recursos disponibles.

En el seu moment, des de Església Plural, es va fer arribar, entre altres, a l'arquebisbe Martínez Sistach, una proposta de crear una Agència interdiocesana d'economia, on els tres bisbats hi fossin representats i que, portada per especialistes, vetllés per una gestió professional i eficient dels recursos econòmics i patrimonials de les tres diòcesis i actués amb criteris de comunitat de bens. Tan de bo que no tan sols es reduís als bisbats de l'antiga diòcesi de Barcelona sinó que fos possible ampliar-la a nivell de tota l'Església catalana. De moment però, com ja hem dit, aquesta no sembla pas la intenció dels nostres bisbes, ells prefereixen la tranquil·litat de poder governar el seu petit regne. Quantes coses hem perdut pel camí d’ençà del Concili Provincial!