Església Plural - ANTONI VIVES

Nascut a Barcelona el 1965.

És economista. Ha estat president de l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana i vicepresident de l'Associació Anti-sida de Catalunya.
PERFIL BIOGRÀFIC

L'any 2000 s'incorporà al govern de la Generalitat, del que fou secretari fins a la fi de la legislatura.

Actualment, és vicesecretari general de militància, participació i formació de Convergència Democràtica de Catalunya i regidor a l'Ajuntament de Barcelona.

ÉS AUTOR DE:

Catalunya entre la perplexitat i el somni (2002), El nacionalisme que ve (Premi Octubre d'Assaig 2003), Barcelonies: lletra de batalla per Barcelona (2006) i Per què faig de polític? Carta oberta als meus fills (2007).

QUÈ PENSA

Sobre DÉU

1.- La nostra societat, té necessitat de Déu?

Déu és al si de la nostra societat. La nostra societat té necessitat de cercar-lo (i de trobar-lo) al mig de la ciutat i dels pobles.

2.- Com ha evolucionat la imatge de Déu al llarg del temps?

No ha estat senzill desencasellar la imatge de Déu de la imatge d’un mite. El cristianisme de les primeres comunitats, i el millor del Vaticà II referenciaven Déu al compromís amb la història, és a dir, amb la justícia i la igualtat. Aleshores Déu passa a ser apre de tots... però tinc dubtes que aquesta sigui la imatge que preval.

3.- La raó, pot substituir Déu?

La raó no està contraposada a Déu. És més, la raó pot veure’s il•luminada per la presència de Déu a les nostres vides.

4.- Tens dificultats, pròpies o externes, per parlar de Déu en els teus espais socials (feina, lleure, família, etc.)?

Més aviat tinc dificultats per trobar el moment de parlar-ne. Malgrat tot, sempre és possible fer-ho: en la pregària familiar, en la conversa amb els amics...

Sobre l’ESGLÉSIA

1.- Creus que és possible viure al ritme que marca l'Evangeli?

El catolicisme, la manera d’entendre la vida al si de l’església, permet molts registres. Podríem dir que el catolicisme és especialment flexible per acceptar tota mena de participació, en funció de la vida de cadascú, i per tant sí que és possible fer-ho.

2.- Quins trets evangèlics destacaries com a més necessaris per als homes i les dones d'avui?

Estima als altres com a tu mateix. L’amor i el respecte, com a font de llibertat. Hi ha cap missatge més gran?

3.- Creus que els cristians som coherents amb el testament de Jesús?

Hi ha de tot! I, qui som nosaltres per jutjar?

4.- Et sembla ajustada a la realitat, la percepció que molts tenim que l'Església discrimina les dones?

El rol de la dona a l’església catòlica ha de ser repensat. Cal que el seu paper s’iguali al que ja té a la societat, en funció del que elles mateixes demanin.

Sobre l'ESGLÉSIA EN EL MÓN

1.- Es parla sovint d'un procés creixent i imparable de secularització a Europa. ¿Com ho valores?

El procés de secularització no seria tan greu si no anés acompanyat d’un fort procés de banalització de la vida i dels valors que l’acompanyen. Europa pateix una crisi espiritual relacionada amb les sacsejades que n’han marcat la història recent. Cal que recuperem un estat de comunió activa, que ens regeneri com a comunitat i com a individus.

2.- Què és més necessari, una Església que ajudi a qui ho necessita o una Església que denunciï les injustícies de la societat?

Ha de fer totes dues coses, sense exclusió, amb una opció radical pels pobres i pels desequilibris estructurals.

3.- L'Estat, ha de subvencionar les activitats de l'Església?

L’estat pot canalitzar l’esforç administratiu que significa el suport econòmic a les activitats de l’Església, així com consorciar els àmbits d’actuació als que l’Estat no arriba. Tanmateix sóc partidari d’una divisió total entre Església i Estat.

4.- Després que el Papa demanés perdó pels errors comesos per l'Església i el patiment que se'n va derivar, ¿creus que hi ha indicis de canvi en la forma de relació de l'Església amb el món, que facin pensar que no es tornaran a cometre els mateixos errors o de semblants?

La història de l’Església catòlica va lligada a la història dels homes. Els encerts i els errors són dels homes i les dones que fan l’Església i que fan la nostra societat. Els reptes de l’Església són els reptes de la humanitat i a l’inrevés. L’Església ha de posar el nord en fer viu el missatge de Jesús a la Terra i per a això necessita persones que en sàpiguen donar testimoni en tots els actes de la vida. Això ho fan i ho faran persones com nosaltres, persones sotmeses a les mateixes pressions que nosaltres. En tant que siguem, tots plegats, capaços de ser més i més fidels al missatge de Jesús segur que serem capaços de millorar la història. Malgrat tot, sabem que l’home és capaç d’ensopegar una vegada i una altra... però també sap tornar-se a aixecar.

Sobre l'ESGLÉSIA A CATALUNYA

1.- Quins creus que són els principals reptes de l'Església catalana?

Renovar-se tot fent-se present al si de la societat catalana, acceptant aquesta tal com és, no renunciant al missatge evangèlic de compromís amb la justícia i la llibertat.

2.- Catalunya, té els bisbes que necessita?

Catalunya ha d’aspirar a tenir els bisbes que siguin capaços de fer-se presents amb veu pròpia a Catalunya i al conjunt de l’església universal.

3.- La procedència catalana d'un bisbe, és el tret més important del perfil dels bisbes que necessitem? ¿Hi ha altres caraterístiques que destacaries?

El debat no és tant sobre la procedència, sinó sobre l’entorn de formació personal i de participació en la conformació de la realitat catalana actual. Catalunya és una nació i necessita que l’església de Catalunya sigui dirigida i servida per persones que es creguin que Catalunya té una personalitat nacional pròpia i diferenciada. L’Església catalana, a més, té una tradició llarga de compromís amb el poble, amb els més desafavorits, amb la llengua, que cal potenciar.

4.- Disposar d'una Conferència Episcopal Catalana, ens ajudaria a afrontar en millors condicions els reptes de futur?

I és clar!

Sobre LA RELACIÓ AMB LES ALTRES RELIGIONS

1.- La finalitat de l'ecumenisme, és la reunificació?

L’ecumenisme és fonamentalment escoltar i compartir allò que ens uneix. I amb tot això, la reunificació.

2.- Fora del cristianisme, hi ha salvació?

Mare de Déu, i tant! Ho veiem cada dia, al costat nostre.

3.- En una societat formalment cristiana, com és el cas de la nostra, ¿quins han de ser els punts de partida per construir la convivència amb altres religions?

Ja ho he dit abans, aplicar el manament de Jesús: estima els altres com a tu mateix.

4.- Cal que la futura constitució europea tracti específicament de les seves arrels cristianes?

No veig la necessitat de fer una batalla pels mots, sinó per les arrels, per allò que fonamenta la nostra concepció de la societat. Europa només serà si tots els europeus mirem de bastir una comunitat humana amb la vista posada en la justícia social, la participació democràtica i el respecte als drets individuals i col•lectius de les persones. Hi ha res de més cristià?

BATERIA DE PREGUNTES BREUS (Respondre SI – NO)

1.- Celibat opcional? SI

2.- Paritat home-dona en l'Església, inclòs el tema del sacerdoci femení? SI

3.- Infal.libilitat del Papa? NO

4.- Església Plural? SI

5.- Sacerdots casats? SI

6.- Revisiò de l'ètica sexual catòlica? SI

7.- Jubilació del Papa? NO

8.- Despenalització de l'homosexualitat? SI

9.- Dret a l'eutanàsia? NO

10.- Catequesi a les escoles? NO

11.- Celebracions comunitàries de la penitència amb absolució col.lectiva? SI

12.- Control de la natalitat? SI

13.- El Vaticà, ha de ser un Estat? SI

LA PREGUNTA QUE T'AGRADARIA QUE T'HAGUÉSSIM FET I LA RESPOSTA

Quin creus que ha de ser el rol dels bisbes en el segle XXI?

Els bisbes són els pastors de l’església, i com a tals han de formar part activa de l’església, és a dir del poble de Déu. Cada església local ha de tenir dret (i té el deure) de vetllar per la persona que ha d’assumir aquesta responsabilitat en nom de tots. Per tant cal recuperar la més antiga i genuïna tradició cristiana dels bisbes triats de baix a dalt o, com a mínim, dels bisbes fets al si de la comunitat a la que han de servir. En el cas dels Països Catalans això és especialment important. A més, obriria el camí cap a un nou sacerdoci, basat en els carismes de tots nosaltres, on la participació eucarística guanyaria sentit i adeptes.

FES UNA PREGUNTA ALS QUI LLEGIRAN L'ENTREVISTA

Com podem recuperar l’esperit del Concili Vaticà II a l’inici del segle XXI?

'' Església Plural vol treballar a favor del reconeixement i el respecte de la pluralitat dins l'Església,
del valor d'una vida de fe fonamentada en Jesús, en el seu evangeli,
i en la crida personalíssima que l'Esperit fa a cadascú. ''