Església Plural - ENTREVISTA AMB TERESA FORCADES

L'entrevista amb Teresa Forcades, monja, metge i teòloga feminista

TERESA FORCADES: "UNA PERSONA CÈLIBE ES POT ENAMORAR"

El Periódico, 07.08.2007 – Albert Garrido

Aquesta dona s'explica amb un rigor somrient i pausat, que acompanya amb un lleu aleteig de les mans a l'altura del seu tocat de monja de la regla de sant Benet. Teresa Forcades (Barcelona, 1966) és doctora en Medicina per la Universitat de Barcelona, va estudiar Teologia a Harvard, va agafar els ordes al monestir de Sant Benet, a mitja ascensió de Montserrat, i ha escrit tres llibres: Els crims de les grans companyies farmacèutiques, La Trinitat avui i La teologia feminista en la història. Asseguda en una butaca d'una austeritat rectilínia, s'estén en detalls d'una precisió mil·limètrica perquè creu que "resumir és perillós".P--¿Com es fa el salt d'una ciència empírica com la medicina a una disciplina com la teologia?

R--Que de la medicina en digui "ciència empírica" és molt interessant i simptomàtic. Al segle XX, amb els antibiòtics, la medicina descobreix una capacitat científica que abans no tenia. Fins llavors, la medicina és una ciència de la paraula. El meu avi era metge i el que se li demanava era capacitat d'escoltar, del que avui en diem empatia, i de respondre a la demanda emocional del pacient. De manera que crec que hi ha un salt molt directe: el sofriment del malalt, que planteja moltes preguntes. És una experiència humana molt directa, de la qual em beneficio al fer teologia.

P--En qualsevol cas, ¿la teologia no és una teràpia?

R--No ho és, però consisteix a fer-se preguntes sobre el que en diem la realitat última. I aquestes preguntes, quan passes per una situació límit, acostumen a fer-se presents d'una forma gairebé inevitable.

P--Resulta encara més difícil unir teologia i feminisme dins d'una Església dirigida per homes.

R--És una situació que no resulta fàcil, però no m'agradaria fer la impressió que hi ha una alternativa fàcil: viure en el context de l'Església. El que resulta més interessant dels estudis que faig en un sentit feminista és veure els paral.lelismes entre una societat que no és confessional, i tampoc oficialment masclista, i les dificultats perquè es doni una igualtat real. Per a mi, la pregunta més atractiva no és per què subsisteix la desigualtat en una institució conservadora per història com l'Església, sinó per què es manté en una estructura social sense impediments per aconseguir la igualtat.

P--¿La teologia feminista es produeix per oposició a la masclista?

R--És una teologia que neix de la contradicció. Es defineix com una teologia crítica, i això significa que hi ha alguna cosa que no quadra. Però no és una teologia paral.lela, encara que posa en relleu la contradicció entre el que es predica i el que succeeix a la pràctica.

P--¿Com rep la jerarquia eclesiàstica una monja que és teòloga i és feminista?

R--Una experiència personal no la tinc, però, en termes generals, amb suspicàcia i una mica a la defensiva. Això és amb el que topen els grups de teòlogues feministes: existeix una certa incomoditat, que per altra banda és pròpia de qualsevol pensament que es digui crític.

P--¿La jerarquia eclesiàstica li ha cridat l'atenció alguna vegada?

R--No.

P--¿I on queda el celibat?

R--A la regla de sant Benet, viure com a monja implica viure en comunitat, i això exclou el vincle exclusiu amb una persona amb qui tens un compromís directe. Aquesta opció comunitària és la que crec que dóna valor a l'opció pel celibat.

P--Això sona a renunciar a una experiència completa de la vida.

R--Això seria així si el celibat suposés l'absència de la sexualitat. Però no hem de parlar d'amputació o repressió de la sexualitat, sinó d'experimentar-la en un context que no és el de la vida de parella. Cosa que significa que una persona cèlibe es pot enamorar. I això, ¿què suposa? El mateix que per a tothom: que es produeix una convulsió interior i que s'obren una sèrie de possibilitats per aprofundir en la subjectivitat personal. Aquesta relació pot ser humanament més interessant que la que es produeix en un context habitual.

P--Admeto que estic sorprès.

R--Pel fet de ser monja, m'he trobat que en la meva relació amb els homes, al no existir el joc habitual de la seducció, s'obren possibilitats d'interactuar fora dels rols habituals. Això a mi em resulta molt interessant.

P--Si això que m'explica l'hi digués al Papa, ¿com reaccionaria?

R--Home, per a mi va ser significatiu que fa 16 anys el Papa proposés a Ingrid Stampa, professora a Hamburg de viola de gamba amb la qual mantenia una bona relació, ser la seva ajudant quan va morir la seva germana, amb qui estava acostumat a viure. Ella tenia 39 anys i va acceptar. El Papa parla a la seva encíclica "Déu és amor" de la complementarietat home-dona, una dicotomia amb la qual no estic d'acord des d'una perspectiva feminista, però ell creu que les dones tenen una missió diferent per complir, un paper de suport a l'home. Ja ho veu.

'' Església Plural vol treballar a favor del reconeixement i el respecte de la pluralitat dins l'Església,
del valor d'una vida de fe fonamentada en Jesús, en el seu evangeli,
i en la crida personalíssima que l'Esperit fa a cadascú. ''