Església Plural - 111 MILIONS EN DOS ANYS PER COMBATRE LA POBRESA.

L’Ajuntament de Barcelona ha endegat un Pla d’Acció contra la Pobresa, que serà votat al ple d’aquests mes. El Pla inclou mesures que van en la línia d’incrementar el sistema d’ajudes i prestacions econòmiques d’urgència social per a famílies i ciutadans que es troben en necessitats bàsiques per cobrir.
El Pla arrenca d’una proposta feta per la Fundació Jaume Bofill, conseqüència d’un estudi iniciat l’any passat, amb l’objectiu de conèixer la pobresa real de la Ciutat, Un estudi fet amb el rigor que caracteritza la Fundació i que marca les línies de prioritat amb una major cobertura social per tal d’atendre les persones que estan en situació de risc. El Pla se situa en una línia d’ajudes al pagament del lloguers, dels subministres de d’aigua, gas i electricitat, escolarització i beques de menjador. I també, proporcionar ajudes per a l’accés a pisos de protecció oficial, increment de la dotació als bancs d’aliments, i la creació i racionalització de menjadors socials.

Altres estudis de la pobresa
Càritas va presentar el novembre de 2008 el Vé Informe sobre l’Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya, 2008. en el que s’evidenciava la tendència a l’alça de l’índex de pobresa a Catalunya. Sense que es veiés una reacció per part de l’Administració. Per Jordi Roglà (President de Càritas de Barcelona) la situació es preocupant, perquè es van prendre «mesures ineficaces per a lluitar contra la pobresa». Cal recordar que en l’informe presentat el 2006 ja s’aprecia un increment del 20% de persones ateses en relació a 2004. Roglà, considera inadmissible que en la nostra societat hi hagi prestacions públiques (Renda d’Inserció, pensions de jubilació, invalidesa, viduïtat, orfandat..) tant summament precàries, malgrat les denuncies, que no redimeixin a les persones de viure al llindar de la pobresa; les quanties d’aquestes pensions i/o ajudes estan per sota de l’anomenat Índex de Renda de Suficiència. l’Idescat, xifra el llindar de la pobresa en 8.276 € nets anuals (689 € mensuals) per una llar unipersonal. Per sota d’aquesta quantitat es considera pobresa estructural, dintre, per tant, dels processos de precarietat i exclusió social. A Catalunya, hi ha milers de persones que cobren pensions i prestacions molt per sota d’aquesta quantitat i el 56% de les persones que van ser contractades temporalment el 1998 encara estan en situació de temporalitat. Tot i que hem viscut molts anys (quasi tretze) en que el PIB ha experimentat un augment ininterromput, no s’ha millorat la situació social de la població més desfavorida. A nivell espanyol hi ha entre 3.200.000 i 3.500.000 persones que estan rebent Pensions o Prestacions per sota del llindar de la Pobresa. La protecció a Espanya està 7 punts per sota de la mitjana de l’U.E. Totes aquestes dades estan extretes de l’informe mencionat. Podem afegir les que va donar l’Obra Social de Caixa Catalunya, on es diu que: 1878 persones viuen a Barcelona sense llar, 923 de les quals dormen literalment al carrer.

La Sindicatura de Greuges de l’Ajuntament de Barcelona també va posar en marxa, a mitjans de l’any passat, un estudi sobre els motius de l’exclusió social, i la importància dels factors de risc en la infància. Es va fer juntament amb L’Obra Social de La Caixa i la Universitat Pompeu Fabra. Consisteix en l’anàlisi estadística de les històries de les vides de les persones excloses, principalment dels infants, per l’impacte que reben de l’entorn de vida quan encara són infants. La desestructura familiar és la causa, com sabem, de molta marginació i aquesta sovint duu a la delinqüència. I, Càritas, que des dels anys cinquanta ha anat seguin l’evolució i anàlisi dels fenòmens de pobresa i exclusió social ha creat l’Observatori de la pobresa, mitjançant el qual es vol poder fer diagnòstics més complets i centrats en la realitat, enfortir els lligams de les Càritas d’Espanya i sensibilitzar, conscienciejar i difondre les dades i els anàlisis realitzats.

Justícia social
És bo que les autoritats civils reaccionin i s’ocupin de la pobresa. I que sigui l’Ajuntament de Barcelona, tant preocupat per la fashion de la ciutat, qui decideixi fer quelcom més per a pal•liar les difícils condicions de vida de molts dels nostres conciutadans. Encara que aquestes, per importants que ens semblin, resultaran insuficients.

Església Plural celebra que l’Ajuntament s’adoni que calen molts recursos per eradicar la pobresa que genera al seu voltant la societat de consum i estigui disposat a posar-los per la causa dels pobres. Però alhora lamenta la manca de sensibilitat dels governs i les cambres legislatives, incapaços de legislar, després de 30 anys de democràcia, pensions dignes, que resolguin el problema social des de retribucions amb criteris de justícia social, i evitin que s’hagin d’instrumentar accions d’ajuda assistencial com aquell que fa caritat. I alhora lamenta la preocupant lentitud de la gestació i que algunes formacions hagin preferit no donar-hi suport. Els nostres polítics, amb qüestions que afecten les condicions de vida de tants milers de persones, haurien de mostrar la seva cara humana i deixar aparcats els interessos de partit.

S.S.

'' Església Plural vol treballar a favor del reconeixement i el respecte de la pluralitat dins l'Església,
del valor d'una vida de fe fonamentada en Jesús, en el seu evangeli,
i en la crida personalíssima que l'Esperit fa a cadascú. ''