Església Plural - MOSSÈNJOAN BATLLES I EL CEP

El Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya, ens ha passat una ressenya de la inauguració del curs 2008 – 2009 del Centre d’Estudis Pastorals de les diòcesis catalanes, que va tenir lloc el passat dia 27 d’0ctubre. Enguany s'escau el quarantè aniversari

A l’acte presidit pel cardenal Martínez Sistach, hi va assistir mossèn Batlles, capellà i persona entranyable, de 91 anys, que en fou el fundador i primer director.
El Centre d’Estudis Pastorals (CEP) té un primer plantejament el 29 de desembre de 1.967 «En ser presentat el projecte de la Vicaria episcopal anomenada de vida i ministeri dels sacerdots –que m’havien confiat a mi, diu mossèn Batlles, al llibre Església i País, tres testimonis— es fa referència a la conveniència de crear un Centre d’Estudis Pastorals com a instrument per a la formació pastoral dels sacerdots» El 15 d’octubre de 1.968 van començar les classes.

La idea pastoral del Centre s’inspirava en els documents conciliars. Mossèn Batlles, com reconeixia Tribuna Catalana (30 de juny de 2.006) és «segurament un dels capellans catalans que millor simbolitza un perfil d’Església fidel al Concili Vaticà II i a Catalunya» I, era a ell, a qui el pragmatisme del cardenal Jubany li va assignar aquesta difícil tasca en un anys en que, recordem-ho, el nacionalcatolicisme feia estrall en contra precisament de la doctrina aprovada pels pares conciliars, i molts bisbes deien coses tan peregrines com: l’orientació que el Concili ha donat a l’Església no és aplicable a Espanya. Però mossèn Batlles, incansable, va seguir capdavanter en molts àmbits eclesiàstics. Joan Gomis, recordava a Foc Nou (agost-setembre de 2006), referint-se als de la seva generació: «li devem el lideratge pastoral en les admirables assemblees de la primera etapa Jubany i des del Centre d’Estudis Pastorals; etc.»

Mossèn Batlles quan va arribar al CEP ja duia un llarg bagatge de pastoral en el camp de la joventut: consiliari dels Joves d’Acció Catòlica, introductor dels moviments especialitzats, JAC, JIC, JEC, inspirats en el moviment obrer de Cardijn (la JOC), i d’una labor realitzada durant anys amb els consiliaris d’aquests moviments, però sense perdre de vista que ell veia el futur de l’Església en la militància dels laics. Ell no ha defugit mai el compromís amb el món i amb els corrents renovadors de l’Església. Amarat com s’ha dit, d’una profunda sintonia amb l’esperit del Vaticà II, (que a Catalunya, com es diu a Tribuna Catalana) «es va viure de manera entusiasta per tota una generació de capellans joves. Capellans de sòlides conviccions que van protagonitzar la renovació a l’interior de l’Església catalana, l’acolliment dels immigrants i la lluita per la justícia social»

La seva labor al CEP va durar fins el 1.993 en que de forma barroera en fou apartat pel cardenal Carles. Tenia 75 anys.

L’any 2006, Església Plural va atorgar-li el «Premi Vidal i Aunós», en reconeixement de la seva trajectòria sacerdotal i humana, senzilla, acollidora, oberta i fraterna, que com el seu amic Vidal «la raó de la seva fe esdevé la raó de la seva vida, i tanmateix la seva vida esdevé vida per l’Església»

«Ara –acaba dient Gomis en l’article citat— quan en ocasions escolto les seves homilies a la parròquia del Pi, sento la mateixa impressió: la d’una formigueta al servei sempre de l’evangeli de Jesús. Diminut, però aixecant amb energia el seu braç, el seu dit, perquè creu en el que diu i anhela comunicar-ho. Quin excel·lent bisbe hauria estat!»

Salvador Sol

'' Església Plural vol treballar a favor del reconeixement i el respecte de la pluralitat dins l'Església,
del valor d'una vida de fe fonamentada en Jesús, en el seu evangeli,
i en la crida personalíssima que l'Esperit fa a cadascú. ''